El MASNOU ACULL, PER UNA XARXA POPULAR D'ACOLLIDA

Cada dia arriben a Catalunya entre 25 i 50 menors no acompanyats (els anomenats MENA). El protocol oficial dicta que han de ser atesos i tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència) de la Generalitat, depenent del Departament d’Afers Socials i Família, que els ha de derivar a Centres Residencials (CRAE) o a Centres d'Acollida. Però darrerament, degut a l’auge de menors que arriben a Catalunya, les administracions estan desbordades i els centres sense places. 

 

Imagineu-vos per un moment que veieu a la televisió 10 o 12 criatures del nostre poble dormint en dependències policials: quina seria la vostra reacció? Girar la cara i pensar que això no va amb nosaltres? 
 
En aquest comunicat apel•lem a la solidaritat popular, evidentment, però també apel•lem al Conveni Internacional pel Dret dels Infants, signat per l'estat espanyol i acceptat, per tant, per totes les administracions, Generalitat i ajuntaments inclosos. El Conveni obliga les nostres administracions a no deixar de banda aquest assumpte.
 
La situació és complexa i cada vegada va a pitjor. Però el problema no és l'arribada dels menors, el problema són les condicions amb les que arriben i la seva acollida un cop aquí: el tracte que els donem, en definitiva. Hi ha una manca de previsió total per part de l'estat i la Generalitat. Tenim informes des del 2002 on ja s'apuntaven aquestes onades migratòries i les administracions, en el seu conjunt, han fet ben poc tot i saber que això podia passar, i alhora no saben ni com gestionar-ho. És evident que, administrativament, no estem preparades per rebre aquestes onades, però som un poble actiu i som capaces d'anar sempre molt per davant de les nostres institucions.
 
Coneixem de llarg els conflictes i misèries de les que fugen. Hem sortit al carrer en massa cridant: "Casa nostra és casa vostra!" o "Volem acollir!". Doncs bé, ha arribat el moment. La situació d'emergència en origen ens interpel•la i ens crea situacions d'emergència d'acollida. Exercim-les! Com? Al Masnou ja disposem de 90 places, totes elles cobertes, per a menors no acompanyats provinents d'aquesta crisi. L'allotjament hi és, però a casa vostra als menors només els hi doneu allotjament? Doncs amb aquests menors hem de fer igual.
 
Ens cal un pacte local, un protocol popular que doti de suport, entorn, escalf i solidaritat l'acollida d'aquestes menors.
Fem viva una xarxa de voluntariat on tothom s'hi senti interpel•lat: esport, lleure, llengua, cultura i educació... Totes hi podem aportar el nostra gra de sorra. I ho farem com a Masnou, però també com a exemple per a què es repliqui arreu del territori. Només així, amb un teixit ampli i organitzat que desbordi l'actuació de l'administració podrem donar l'acollida que es mereixen, no només a aquestes menors, sinó a totes aquelles persones que arribin a casa nostra.